Viatjar amb gossos i gats.

Posted on 1 · jun · 2014

Viatjar amb gossos i gats. El més important: El microxip, passaport i la vacuna antiràbica. Consultar amb l’oficina consular del país que voleu visitar i comprovar que obligacions que ha de complir. Si viatja a un país fora de la Unió Europea sense conveni necessitarà el certificat de l’anàlisi d’anticossos antirrábicos de la seva mascota per tornar a la Unió Europea. Portar el seu gos o gat dins el seu cotxe complint les normes de circulació. No deixar mai a l’animal tancat dins del vehicle si la temperatura ambient és superior a 25-27 º C, encara que no estigui a ple sol. Aviat vindrà l’estiu i amb ell les vacances, alguns de vostès voldran anar-se’n amb la seva gossa Lluna, el seu gos Bobby o amb la seva gata Misha, a compartir un dies d’esbarjo a la natura o a conèixer altres països amb ells. Això tan idíl·lic pot tenir un final desagradable si no es fan les coses bé. Anem per parts, començarem pel tema dels documents. Què ens cal per viatjar amb les nostres mascotes? : Que estiguin correctament identificats amb un microxip i que aquest microxip estigui inscrit en una base de dades reconeguda com a tal. A Catalunya l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), a la resta d’Espanya el REIAC (Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia) on podrà verificar si el seu animal es troba inscrit en un d’aquests arxius autonòmics que conté el REIAC inclòs el català. Disposar d’un passaport, aquest document incorpora dades  del propietari i de la mascota, així com dades de tipus sanitari com les vacunes antiràbiques, que són vigents durant un any, desparasitacions internes i externes, etc. Està lligat al microxip i l’hi farà el seu veterinari. És obligatori per a la circulació d’animals de companyia per la Unió Europea (UE) i altres països tercers que han establert convenis amb la UE. Per circular per Espanya no és obligat, es pot circular amb la cartilla de vacunació actualitzada. Cal tenir en compte que en determinades comunitats autònomes és obligatòria la vacunació antiràbica anual, per tant és important revisar la data de l’última vacunació antiràbica abans de marxar. Per viatjar a qualsevol país ja sigui de la UE o per països tercers és molt important fer la previsió del viatge amb temps i anar a l’oficina consular del país en qüestió que tinguin més propera, per tal de sol·licitar la informació actualitzada dels requisits que exigeixen per accedir al seu territori amb la seva mascota. Un cop disposi d’aquesta informació, poseu-vos en contacte amb el seu veterinari de confiança i ell li farà els documents i actuacions necessàries per a dur a terme les demandes del país que desitja visitar. Ara...

Read More

Les puces, els insectes guerrers.

Posted on 18 · mai · 2014

  Les puces, els insectes guerrers. Són uns insectes artròpodes que parasiten els mamífers i els ocells; s’alimenten de la seva sang, que xuclen quan els piquen; aquestes picades generen molt coïssor com a reacció a la seva saliva; són transmissores de malalties infeccioses que poden ser molt greus. Les puces han estat vehicle de transmissió de processos infecciosos molt greus per a la nostra espècie, com és el cas de la pesta bubònica o pesta negra, causada pel bacteri Yersinia Pestis i transmesa per la picada de la puça de les rates (Xenopsylla cheopis) que durant l’Edat Mitjana va fer estralls en la població, generant milions de víctimes. Les puces que afecten els nostres animals de companyia, gossos i gats, són la Ctenocephalides canis (puça del gos) i la Ctenocephalides felis (puça del gat). La puça del gat pot afectar els gossos i també als humans. Les picades d’aquestes puces generen molta picor a la pell dels nostres amics, provocant-incomoditat, inquietud i lesions cutànies, tant les generades per l’acció de les substàncies que vehicula a través de la saliva, com les auto infringides per la coïssor de les picades . Els gossos i els gats poden arribar a desenvolupar al·lèrgia o patir hipersensibilitat a la picada de la puça, el que complica molt el maneig d’aquests animals ja que una sola picada d’una sola puça pot generar picor durant 72 hores. A part he de dir que les puces són vehicles de transmissió de moltes malalties especialment en el cas dels gats; malalties com la Hemobartonelosis felina, la Bartonelosis felina, la Ricketsiosis i la Dipilidiosis. Les tres primeres són processos provocats per bacteris, capaços d’afectar a diferents cèl·lules de la sang i l’última és un cuc pla del grup de les tènies que fa un cicle vital combinat amb les puces. En el cas dels gossos poden ser vehicles de transmissió de la Dipilidiosi i de la Ricketsiosis. La descripció del cicle vital de les puces el començaré per la fase adulta on el mascle i la femella es dediquen a parasitar als seus hostes, la femella posa els ous, uns 20 al dia de mitjana, aquests ous els diposita sobre l’animal parasitat i posteriorment cauen a l’ambient, després surten les larves dels ous, les fases larvàries són tres, de la fase de larva es passa a la pupa, on la puça pot passar fins a 6 mesos quieta i protegida dins d’una estructura similar a l’capoll d’una eruga i sense necessitat de menjar, esperant que un possible hoste aparegui i llavors passar a la fase adulta. Les fases de larva i pupa passen en l’ambient, fora de l’animal. Les puces adultes viuen normalment entre una i tres...

Read More

La por als petards i als trons

Posted on 4 · mai · 2014

La por dels gossos als petards i els trons. Instruccions bàsiques: Buscar i respectar la zona de seguretat del nostre gos. Tancar la llum de l’espai on sigui. No reforçar la seva por amb carícies, cal deixar-lo tranquil. Si cal, subministrar productes ansiolítics sota el criteri de la seva veterinari. Com cada any, amb l’inici de l’estiu, arriben les festes de Sant Joan, les tempestes, comencen les festes majors dels pobles, a Corbera de Llobregat “els correfocs i piromusical”, i amb tot això problemes per als nostres estimats companys de fatigues . Són molts els gossos que pateixen d’una por terrible i incontrolable a les explosions dels petards i els trons. Aquesta por es pot etiquetar com una fòbia, que segons el diccionari es defineix com una por persistent i excessiva a un estímul que prové d’algun objecte o d’alguna situació. Quan vaig acabar la carrera en 1982 els pobres gossos ja patien aquesta fòbia, però la veritat és que només actuàvem sedándolos amb productes farmacològics que es van fer famosos i es coneixien com “les pastilles dels petards”. Aquests productes baixaven la capacitat de moure l’animal però no frenaven el quadre d’inquietud i ansietat generada per la por extrem que patien. Des de fa un temps, comptem amb veterinaris especialistes en comportament animal i això ha canviat i millorat molt els protocols d’actuació davant aquest problema. Els tractament d’aquestes fobies  requereixen un gran esforç per part dels propietaris , ja que són llargs i en alguns casos  desebedors. Ara passaré a descriure les recomanacions bàsiques per actuar de la manera més respectuosa possible amb el nostre amic. Que hem de fer: • Si sabem que el nostre gos té por als petards i ha passat episodis d’ansietat, valorar el seu comportament i recordar si el gos ha intentat col·locar-se en algun espai de manera instintiva dins de casa nostra. Si és així, en la mesura del possible, respectar-aquest lloc i deixar-lo accedir sense dificultat, pot ser sota un llit, la cambra de bany, el garatge, etc, és la seva zona de seguretat. Aquest espai convé que es mantingui a les fosques, ja que a diferència del nostre comportament com humans, els gossos se senten més segurs a les fosques que amb llum. Convé també tancar les persianes i finestres per disminuir la penetració del so dels petards i en alguns casos fins i tot tapar-los amb alguna roba. És important deixar que sigui el gos el que decideixi el moment en què vol anar-se’n de la seva zona segura, no forçar-ho, ni obligar-lo a ser-hi. • Si el gos se’ns acosta quan té por, deixar que romangui amb nosaltres si és el que ell busca, però no acariciar...

Read More

Espigues, les llavors amb vida pròpia.

Posted on 21 · abr · 2014

Espigues. A partir de finals del mes de maig, moment en què la climatologia comença a ser més benigna, amb temperatures més elevades, menys humitat, dies més llargs, les plantes gramínies salvatges, que durant la primavera han sortit, arriben al final del seu cicle evolutiu, formant fruits que les permet expandir-se: les espigues. Aquests fruits tenen unes característiques molt especials, que els fan perillosos per als nostres animals de companyia, especialment els gossos, que són més propensos a introduir-se en les zones amb herbes buscant olorant o rebolcant. Les espigues, per la seva forma de punta de fletxa, penetren pels forats naturals de la nostra mascota com el nas, les orelles, els ulls, els orificis genitals, la boca i també són capaços traspassar la pell per acabar penetrant senceres. La gran problemàtica d’aquestes estructures vegetals, és que la seva forma els permet entrar i les fa anar sempre cap endavant, mai cap enrere, per això mai o gairebé mai surten soles. Els punts clàssics d’entrada on trobar espigues són: El nas, les orelles, els ulls, l’espai interdigital, zones cutànies pròximes al penis o la vulva, sota la pell en diversos llocs del tronc i l’abdomen. Podem trobar espigues en altres llocs com el pulmó, la freqüència d’aparició és molt menor que en els casos anteriors, però amb efectes molt més greus per a l’animal, pneumònies per cos estrany. Els símptomes bàsics depenen del lloc d’entrada: si és pel nas, esternuts, si entra per l’oïda, moviments de treure les orelles o inclinació del cap, si es clava enmig dels dits, apareix una inflamació de l’espai interdigital i el gos es llepa molt la zona afectada, si es localitza a l’ull, es genera una gran quantitat de secreció, inflamació i dolor, si entra per sota de la pell, observem inflamacions locals, bonys que tenen un forat i per on els surt líquid sanguinolent, el gos es llepa la zona. La prevenció: En primer lloc, consisteix , en no portar el gos per zones on hi ha aquestes plantes, això és fàcil a les ciutats però a Corbera de Llobregat hi ha plantes d’aquest tipus per tot arreu, per tant, aquesta opció és difícil de portar a terme al nostre poble. Hem de controlar el nostre jardí i sí les veiem serà molt important eliminar-les per evitar que contacti amb elles. El segon punt és avaluar el risc que té el nostre gos de ser objectiu de les espigues. Per exemple; quan més llarg és el cabell del nostre gos més alt. Si al nostre amic li agrada introduir-se en els matolls o rebolcar-se en les herbes tindrà, lògicament, més risc. Si la nostra mascota entra dins de l’estàndard que he descrit...

Read More

¡Assegura’t que està ben protegit! Vacunes:

Posted on 26 · mar · 2014

Vacunes Petita història: Un metge britànic de finals del segle XVIII, el doctor Edward Jenner, va veure que les persones que es dedicaven a munyir les vaques, sofrien d’unes pústules a les mans, que al cap d’uns dies els marxaven, aquestes persones no contreien mai una de les malalties més greus de la humanitat: la verola. Arran d’aquesta observació va injectar a un nen sa, el contingut d’una pústula de les que els sortien als grangers i al cap d’un temps li va injectar el virus salvatge de verola humana, el nen no va contraure la verola i va sobreviure a l’experiment, he aquí la primera vacuna del món occidental. L’origen de la paraula ve de vaca en llatí i d’aquí les vacunes. Vacunes per a gossos. Actualment disposem d’un arsenal de vacunes molt ampli per als nostres gossos. Vacunes que considero fonamentals i imprescindibles són les de les següents malalties: Borm (CDV), Parvovirosis Canina (CPV), Hepatitis Canina (CAV -1) i Virus de la Ràbia (VR). Vacunes canines que són opcionals, que depenen de l’activitat del nostre gos i l’ambient on viu, són les de les següents malalties: Tos de les gosseres, per a gossos que tenen molt contacte amb altres gossos, per exemple gossos de concurs, criadors o animals que realitzen activitats en grups de salvament. Leptospirosi, gossos de treball que surten a caçar o gossos que viuen a l’exterior on poden contactar amb rates o ratolins. Leishmaniosi gossos que viuen en zones de risc, on hi ha mosquits tipus Phlebotomus, Corbera és una zona de prevalença de Leishmaniosi. Calendaris o pautes vacunals generals. La recomanació és vacunar una primera dosi entre les 6-8 setmanes d’edat, on vacunem de Borm, Hepatitis, Parvovirosis i Parainfluenza, a les 10-12 setmanes d’edat repetim afegint la Leptospirosis ia les 14-16 setmanes d’edat afegim a les anteriors la antiràbica. La revacunació serà anual. Pel que fa a la vacuna contra la Leishmaniosi Canina, dir que hi ha dos tipus de vacuna en el mercat. Serà el seu veterinari de confiança l’indicat per recomanar una o altra. Prèviament a la vacunació cal fer una anàlisi d’anticossos de Leishmania en els dos casos, ja que no es recomana el seu ús en gossos positius a la malaltia. Les revacunacions són anuals i d’una sola dosi. Vacunes per a gats. Vacunes que considero fonamentals i imprescindibles són les de les següents malalties: Panleucopenia felina, Rinotraqueitis vírica felina, Calicivirus felí. Vacunes felines opcionals que depenen de l’activitat del nostre gat i de l’ambient on viu, són les de les següents malalties: Leucèmia Felina, en gats amb accés a l’exterior, animals que viuen dins d’una colònia de gats, etc. Chlamidiasis felina i Coronavirus felí. Calendaris o pautes vacunals...

Read More

Arriba la calor i amb ella les paparres.

Posted on 18 · mar · 2014

  Paparres Què són? Aquests paràsits pertanyen al grup dels aràcnids, actuen sobre diferents espècies de mamífers inclosos els humans i també en aus, rèptils i quelonis (tortugues). Parasiten a les seves víctimes per que necessiten la sang per viure i reproduir-se. Hi ha diverses espècies diferentes.La que tenim a Corbera de Llobregat, ecosistema tipus mediterrani, és l’anomenada paparra marró (Rhipicephalus sanguineus). Veiem unes grans i altres petites, les grans s’omplen de sang i s’inflen, és la paparra femella i la petita, que té una placa marró i dura, que li ocupa tot el seu cos, és el mascle. També ens trobem amb altres paparres molt petites, de color gris i toves, aquestes són les larves de la paparra marró. ¿Quan les veiem? Normalment des del mes de març fins al mes de novembre tenim paparres, però es poden trobar a les rodalies de Nadal. On les veiem? Es fixen en qualsevol part del cos de les nostres mascota, freqüentment les trobem en les orelles, a la cara, a les aixelles i sobretot entre mig dels dits, aquest lloc no se sol mirar i moltes vegades es localitzen allà. Com Aràcnids que són, tenen “geo-tropisme negatiu”, és a dir que tendeixen a pujar per les parets i situar-se prop del sostre, convé per tant mirar les parts elevades de la zona on tenim el nostre animal, per comprovar la seva possible presència. En molts casos apliquem per terra els productes insecticides i descuidem els sostres de la caseta del gos o els porxos. També tenen “termo-tropisme positiu”, és a dir busquen els cossos calents. Quins productes hem d’utilitzar i com? La filosofia actual és utilitzar els productes insecticides de forma ordenada i prudent, sempre hem de tenir present els problemes tòxics que generen i per tant hem de fer un ús correcte d’aquestes substàncies. Cal buscar consell professional en el nostre veterinari de confiança, que per la seva preparació us orientarà en el tipus de producte ideal per a cada cas. Serà important, descriure les característiques i condicions del lloc on viu el nostre animal, així com especificitats de la nostra mascota (pèl llarg, curt, raça petita, gran, gos, gat, etc). Quins riscos presenten? Les paparres són perilloses per que transmeten malalties greus, que poden donar molts problemes als nostres amics, entre elles la Erlichiosis, la Borreliosis, la babesiosis, la Hemobartonellosis, etc, totes elles molt greus. Cal saber que les paparres també poden parasitar a l’espècie humana i transmetre’ns malalties com la Febre Botonosa, típica dels pastors d’ovelles o la malaltia de Lyme, procés gravíssim que pot afectar els humans, per tot això hem de posar mesures en cas de detectar la seva presència en el nostre entorn. En...

Read More

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies