Espigues.

A partir de finals del mes de maig, moment en què la climatologia comença a ser més benigna, amb temperatures més elevades, menys humitat, dies més llargs, les plantes gramínies salvatges, que durant la primavera han sortit, arriben al final del seu cicle evolutiu, formant fruits que les permet expandir-se: les espigues.

Aquests fruits tenen unes característiques molt especials, que els fan perillosos per als nostres animals de companyia, especialment els gossos, que són més propensos a introduir-se en les zones amb herbes buscant olorant o rebolcant.

Les espigues, per la seva forma de punta de fletxa, penetren pels forats naturals de la nostra mascota com el nas, les orelles, els ulls, els orificis genitals, la boca i també són capaços traspassar la pell per acabar penetrant senceres. La gran problemàtica d’aquestes estructures vegetals, és que la seva forma els permet entrar i les fa anar sempre cap endavant, mai cap enrere, per això mai o gairebé mai surten soles.

Els punts clàssics d’entrada on trobar espigues són: El nas, les orelles, els ulls, l’espai interdigital, zones cutànies pròximes al penis o la vulva, sota la pell en diversos llocs del tronc i l’abdomen.

Podem trobar espigues en altres llocs com el pulmó, la freqüència d’aparició és molt menor que en els casos anteriors, però amb efectes molt més greus per a l’animal, pneumònies per cos estrany.

Els símptomes bàsics depenen del lloc d’entrada: si és pel nas, esternuts, si entra per l’oïda, moviments de treure les orelles o inclinació del cap, si es clava enmig dels dits, apareix una inflamació de l’espai interdigital i el gos es llepa molt la zona afectada, si es localitza a l’ull, es genera una gran quantitat de secreció, inflamació i dolor, si entra per sota de la pell, observem inflamacions locals, bonys que tenen un forat i per on els surt líquid sanguinolent, el gos es llepa la zona.

La prevenció:

  • En primer lloc, consisteix , en no portar el gos per zones on hi ha aquestes plantes, això és fàcil a les ciutats però a Corbera de Llobregat hi ha plantes d’aquest tipus per tot arreu, per tant, aquesta opció és difícil de portar a terme al nostre poble. Hem de controlar el nostre jardí i sí les veiem serà molt important eliminar-les per evitar que contacti amb elles.
  • El segon punt és avaluar el risc que té el nostre gos de ser objectiu de les espigues. Per exemple; quan més llarg és el cabell del nostre gos més alt. Si al nostre amic li agrada introduir-se en els matolls o rebolcar-se en les herbes tindrà, lògicament, més risc. Si la nostra mascota entra dins de l’estàndard que he descrit abans, podem retallar el pèl de la part interna del pavelló auricular, de l’espai interdigital i de la zona genital, ja que són tres punts crítics d’entrada d’espigues.
  • Revisar sistemàticament després de sortir per la muntanya, sobretot pel cos, les orelles, els ulls i les potes.

Si malgrat això veiem qualsevol dels símptomes anteriorment descrits, caldrà que el porti al veterinari perquè ho avaluï. Avui en dia es disposa de tècniques endoscòpiques i ecogràfiques, que permeten realitzar l’extracció de forma molt poc invasiva i eficaç.

Recordeu: les revisions i la retallada del pèl , ens ajudaran a evitar que les espigues perjudiquin als nostres gossos.